Pau Casals va haver d’exiliar-se d’Espanya i va viure retirat a Prada des del final de la Guerra Civil. Com a signe de protesta va rebutjar tocar en concerts públics. L’any 1950, però, animat pels seus amics que li recordaven fins a quin punt privava un ampli públic de la seva capacitat musical, decideix fer una sèrie de concerts a Prada per commemorar el bicentenari de la mort de Johann Sebastian Bach. Es van aplegar els millors músics de l’època: Clara Haskil, Mieczyslaw Horszowski, Rudolf Serkin, Alexandre Schneider, Isaac Stern, Joseph Szigeti,… D’aquesta manera neix, en honor a la música i l’amistat, el Festival de Prada.
El Festival de la dècada del 2000 manté l’esperit del seu creador, passió, amistat i talent es reuneixen anualment a la cita. Durant unes setmanes els grans músics de cambra obliden la seva vida “d’artistes ambulants” per l’atmosfera i l’acústica única d’aquest lloc privilegiat.
2011, Any dels Pirineus permetrà iniciar una relació particular amb la Catalunya Sud, particularment amb Barcelona; el Vendrell (Museu Casals); Andorra i Ripoll (ciutat agermanada amb Prada) amb la programació següent:
- «Música de cambra durant el Festival Pau Casals, al cim dels Pirineus catalans»
Concerts en llocs mítics: Chalet des Cortalets (refugi a 2.100 m d’altitud al peu del Canigó), Sant Martí del Canigó, abadia de Sant Miquel de Cuixà, església de Prada, priorats romans de Marcèvol i de Serrabona, vila fortificada de Vilafranca de Conflent, església romana de Cornellà.
- «Seguint les passes de Casals, els Pirineus catalans»
Concerts: església de Prada (el 1950 s’hi crea el Festival de Prada), el Vendrell (Museu Pau Casals), Barcelona (Palau de la Música, on Casals actuava amb la seva orquestra) en cooperació amb l’Orquestra d’Andorra.
